La Terra es va formar per acreeció de pols i roca a partir d'un disc protoplanetari fa uns 4570 milions d'anys.
Aquest disc protoplanetari va donar lloc al Sol i amb les restes més denses que el Sol no va integrar en la seva estructura es van formar la resta de planetes. Es pensa que originalment devien haver un centenars de planetes petits que orbitaven de forma erràtica al voltant del Sol. Tots aquests van anar xocant entre si fins a formar els planetes i les estructures actuals que coneixem.
La història de la Terra es divideix en 4 eons: Hadeà, Arqueà, Proterozoic i Fanerozoic. A la seva vegada cada eó es divideix en Eres, cada Era es divideix en períodes i cada període en sèries o èpoques.
Comença amb la formació de la Terra i finalitza amb l'aparició de la vida. Les roques que s'han trobat d'aquest eó (a Groenlandia) suggereixen que ja existia l'aigua líquida a la superfície de la Terra, que l'atmosfera estava principalment composta de CO2 i que durant aquest eó va succeir el catastròfic xoc interplanetari que va formar la Lluna i la gran pluja de meteorits que va portar l'aigua a la Terra.
L'eó Arqueà es caracterítza per l'aparició de la vida a la Terra en forma de cèl·lules procariotes, l'alta activitat volcànica i tectònica deguda a l'alt flux de calor, el doble de l'actual, i el bombardeix tardà de meteorits degut a l'enorme quantitat de residus extrasolars que hi havia al Sistema Solar primitiu.
Durant l'Arqueà apareixen els cianobacteris (fa uns 3400 Ma) que comencen a alliberar oxigen a l'atmosfera originalment composta per CO2 i formen les roques conegudes com a estromatolits (fa uns 3300 Ma) i les anomenades formacions de ferro bandat. Es probable que ja existís la cèl·lula eucariota, però no s'han trobat fòssils.
Es pensa que durant aquest eó les temperatures de la Terra eren similars a l'actual, degut, probablement, a que la lluminositat Solar era de tan sols un 66% de l'actual i que no hi havia tants gasos d'efecte hivernacle com es creia.
- Proterozòic (2500 a 542 Ma)
Es coneix amb el nom de Proterozoic a l'eó anterior a l'aparició de la vida complexa.
El proterozoic es caracterítza per l'acumulació d'oxigen en l'atmosfera, diverses glaciacions incloent-hi la teoria de la Terra bola de neu i l'aparició de la vida complexa.
Durant l'Arqueà es va alliberar grans quantitats d'oxigen a l'atmosfera, però degut a les anomenades "esponges químiques" és a dir, les roques i minerals que en presència d'oxigen s'oxidaven, aquest oxigen no es podia acumular a l'atmosfera. Quan la presència d'aquestes roques disminuï, l'oxigen es va començar a acumular augmentant ràpidament la seva concentració a l'atmosfera.
Segons els registres disponibles, l'activitat geològica del Proterozòic era similar a l'actual.
Respecte a l'evolució de la vida, durant el Proterozòic es dona l'aparició de formes de vida complexes. Aquesta aparició coincideix amb l'augment de l'oxigen atmosfèric. Així mateix, durant el proterozòic es dona la relació simbiòtica bacteriana amb els precursos de protozous, chromòfits, fungi, plantes i animals que donarà lloc als actuals mitocondris i cloroplasts.
L'últim període del Proterozòic, anomenat Ediacarià, es caracterítza per l'aparició d'organismes multicel·lulars complexos de formes tubulars i globulars. La majoria dels éssers vius Ediacarians van dexapareixer cap al final del Proterozòic desplaçats per la fauna Cambriana. No s'ha trobat cap relació entre els organismes Ediacarians i els Cambrians, per tant es pensa que es van extingir de forma abrupta al final del període.
Algunes dates importants:
- 2400 Ma: es produeix la "Gran Oxidació". L'alliberament d'oxigen a l'atmosfera va tenir com a conseqüència l'oxidació de minerals i roques i l'extinció de moltes espècies de bacteris i arquees per l'alta toxicitat de l'oxigen. Fins que totes les roques i minerals no s'havien oxidat no es va poder acumular oxigen a l'atmosfera. Durant tot aquest periode van apareixer formes de vida adaptades a l'oxigen.
- 2200 Ma: Datació dels primers fòssils de cèl·lules eucariotes més antigues.
- 1850 Ma: Es troben signes de la presència d'una atmosfera oxidant al registre estratigràfic.
- 1600 Ma: datació dels fòssils d'algues més antics. Es tracta d'algues vermelles.
- 1200 Ma: aparició al registre fòssil d'evidències de reproducció sexual.
- 1000 Ma: fòssils de fongs més antics.
- 760 Ma: aparició al registre fòssils d'animals més antics, probablement esponges.
- 600 Ma: formació d'una capa d'ozó.
- 580 Ma: aparèixen evidències fòssils de la fauna Ediacara.
- 550 Ma: aparèixen per primera vegada al registre fòssil de meduses, porífers (esponges de mar), coralls i anèmones de mar.
- Fanerozòic (542 Ma a l'actualitat)
El Fanerozòic es caracterítza per l'evolució i expansió de les multiples formes de vida de la Terra i l'aparció dels éssers humans al final de l'eó. Està dividit en tres eres: Paleozòic, Mesozòic i Cenozòic i a la seva vegada cada era està dividida en diferents períodes conformant un total de dotze períodes en total:
Es caracterítza per una gran radiació adaptativa i l'aparició de la majoria dels taxons actuals. Es divideix en sis períodes:
Es produeix l'anomenada explosió cambriana que consisteix en l'aparició sobtada d'organismes pluricel·lulars complexos sense precursos evidents.
A principis del cambrià apareixen els arqueociats, una classe extinta de porífers, constructors d'esculls.
Apareixen els braquiòpodes, els equinoderms, els mol·luscs, els artròpodes, els annèl·lids i els primers cordats.
Els representants principals del període són els trilòbits, la pikaia, l'anomalocaris i l'ostracoderm un peix cuirassat sense mandíbules.
El període finalitza amb l'extinció massiva cambriana.
Algunes dates importants:
- 541 Ma apareixen les primers plantes a terra ferma que evolucionaren a partir de les algues verdes.
- 541-535 Ma: apareixen els primers cordats, artròpodes (trilòbits i crustacis), equinoderms, mol·luscs, braquiòpodes, foraminífers, annèl·lids, ...
- 530 Ma: aparició dels ostracoderms.
- 525 Ma: aparció de l'anomalocaris.
- 518 Ma: aparició dels peixos agnats (sense mandíbula)
- 510 Ma: apareixen els primers cefalòpodes.
- 505 Ma: aparició de la Pikaia.
L'ordovicià també es caracteritza per una gran radiació adaptativa per omplir els níxols ecològics que van deixar buits l'extinció massiva del cambrià. La vida continua desenvolupant-se en medi marí, ja que l'atmosfera no té prou oxigen per a la supervivència de les espècies fora de l'aigua.
Es diversifiquen els mol·luscs apareixent gasteròpodes de closca recta i bivalves.
Una glaciació produeix l'extinció massiva que marca el final del període.
El silurià es caracteritza per un clima càlid amb oceans atemperats i somers. Aquestes condicions afavoreixen la radiació adaptativa d'invertebrats marins com els braquiòpodes, els gasteròpodes, els bivalves, els briozous, els crinoideus i els graptolits.
Es formen grans esculls que afavoreixen la diversificació de la fauna marina.
A nivell de flora apareixen les primers plantes vasculars semiaquàtiques com la cooksonia i els lycopodis (parents de les falgueres)
- 439 Ma aparició dels peixos cartilaginosos.
- 435 Ma aparició dels escorpins
- 430 Ma aparició dels Acanthodii o taurons espinosos que van extingirse al final del paleozòic. Aparició dels centpeus.
- 428 Ma aparició dels anomenats peixos ossis i dels milpeus.
- 427- 422 Ma aparició de les cooksonia, un gènere de plantes terrestres.
- 416 Ma aparició dels placoderms (peixos cuirassats).
Durant el devonià la vida va diversificar-se en els oceans. Apareixen les esponges silícies, els esculls crèixen gràcies als coralls es diversifiquen els animals nectònics, és a dir, els predadors que neden de forma activa. Es conegut com el període d'expansió dels peixos.
A nivell terrestre, apareixen artròpodes com escorpins, àcars i insectes amb ales
- 409 Ma aparició dels ammonits.
- 400 Ma aparició dels peixos pulmotats precursos dels amfibis, els celacants considerats uns fòssils vivents ja que l'espècie encara existeix i els insectes.
- 375 Ma aparició del Tiktaalik, forma intermèdia entre els peixos i els tetràpodes.
- 370 a 360 Ma Aparició de l'Acanthostega un dels primers tetràpodes.
- 365 a 360 Ma Aparició de l'Ichthyostega un dels primers tetràpodes.
- Carbonífer (359 a 299 Ma)
- 340Ma aparició dels amniotes, tetràpodes capaços de posar ous amb quatre capes que aïllen l'embrió del medi extern.
Es caracterítza per la radiació adaptativa dels sauròpodes
- Cenozòic (65 Ma a l'actualitat)
Comença amb l'extinció dels dinosaures i es caracterítza pel domini d'aus i mamífers. Al final del període apareixen els éssers humans.
- Cuaternari (0,5Ma a l'actualitat)